La UGT de Catalunya commemora aquest 30 de juliol el Baró Istardipén, la “Gran Presó” del poble gitano, com un acte de memòria i de denúncia del antigitanisme estructural.
El 30 de juliol de 1749 es va executar una de les majors accions repressives d’Estat contra un poble a la història moderna d’Espanya: la Gran Redada, coneguda en llengua romaní com a Baró Istardipén. Per ordre del Marquès de la Ensenada i sota el regnat de Ferran VI, es va desplegar una operació sistemàtica per detenir i deportar massivament tota la població gitana del país. Més de 10.000 persones van ser empresonades, separades per sexes i condemnades a treballs forçats. Moltes no van sobreviure. L’objectiu era clar: l’eliminació cultural i física del poble gitano.
Des de la Secretaria d’Antifeixisme de la UGT de Catalunya denunciem l’oblit institucional i educatiu que encara avui envolta aquest crim històric. Reivindiquem la memòria del Baró Istardipén com un acte de resistència col·lectiva davant el racisme estructural que encara pateix el poble gitano arreu del territori.
La lluita antifeixista també és la lluita per la memòria, contra el racisme i per la dignitat dels pobles oprimits. Per això reclamem justícia històrica, reconeixement oficial i reparació simbòlica.
Perquè recordar és resistir. Perquè sense memòria no hi ha llibertat.
Aquest matí, Òscar Riu, secretari de Política Sindical de la UGT de Catalunya, ha presentat en una roda de premsa l’informe sobre les hores extres i el dret a la desconnexió digital a Catalunya. Sota el títol “Catalunya: una jornada laboral sense límits“, l’informe denuncia l’abús estructural de les hores extraordinàries i l’incompliment sistemàtic del dret al descans digital, així com l’impacte negatiu d’aquestes pràctiques en la salut i la qualitat de vida de les persones treballadores.
Segons les dades presentades, al llarg del 2024 es van realitzar a Catalunya prop de 68 milions d’hores extres (67.900.000), de les quals més de 29 milions no es van pagar. Això representa que el 43,2% de les hores extres fetes no són retribuïdes, una xifra alarmant que es tradueix en una pèrdua de 168,35 euros anuals per treballador/a i un robatori salarial de més de 615 milions d’euros per part de les empreses.
S’ha destacat que si aquestes hores s’haguessin transformat en llocs de treball, Catalunya hauria pogut generar 38.470 llocs de feina a jornada completa, reduint la taxa d’atur un punt percentual, del 8,1% actual al 7,2%. A més, les hores extres han allargat la jornada laboral mitjana fins a les 1.768 hores anuals, per sobre del que estableixen els convenis col·lectius (1.748 hores) i allunyant-se encara més de l’objectiu de les 37,5 hores setmanals o 1.706 hores anuals.
L’informe també posa el focus en la desconnexió digital, un dret reconegut per llei però molt poc respectat a la pràctica. Només tres de cada deu convenis col·lectius regulen aquest dret, i gairebé el 80% de les persones treballadores enquestades afirma que no se li respecta o només parcialment. A més, nou de cada deu treballadors i treballadores no ha rebut cap formació sobre aquest dret per part de la seva empresa.
Davant d’aquesta situació, la UGT de Catalunya exigeix una reducció real i efectiva de la jornada laboral, sense reducció salarial, i la incorporació del dret a la desconnexió digital com a dret fonamental, inclòs en la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. El sindicat també reclama una normativa clara que prohibeixi comunicacions empresarials fora de l’horari laboral, llevat de situacions d’emergència molt concretes, i que aquestes connexions siguin registrades i retribuïdes com a temps efectiu de treball.
Riu ha estat contundent: “És hora de treballar menys, treballar millor i guanyar més. La reducció de la jornada laboral és una eina de justícia laboral i de salut pública”. En aquest sentit, la UGT de Catalunya exigeix l’aprovació immediata del projecte de llei per reduir la jornada màxima, millorar el registre de jornada i garantir el dret a la desconnexió.
Finalment, la UGT de Catalunya denuncia la debilitat del sistema sancionador actual. Durant el 2023, la Inspecció de Treball de Catalunya va detectar 2.454 infraccions, però les multes, que sumen poc més de 3,4 milions d’euros, són insuficients per frenar les pràctiques fraudulentes. Per això, reclamen una reforma legislativa que reforci el control de la jornada laboral i una acció més contundent per part de la Inspecció.
La UGT de Catalunya celebra l’ampliació dels permisos per naixement i cura de menors, però insisteix en la necessitat ampliar drets laborals remunerats i reforçar la totalitat del sistema públic de cures.
El Consell de Ministres ha aprovat avui un Reial decret llei que modifica i amplia diversos permisos relacionats amb la cura de menors i en concret suposa:
Tres setmanes més de naixement i cures fins als 12 mesos del menor: es passa de les 16 setmanes actuals a 19 setmanes per a cada persona progenitora, amb entrada en vigor immediata. D’aquestes, les darreres dues setmanes es podran gaudir fins que el fill/a compleixi els 8 anys.
Aquesta ampliació reforça el vincle familiar i consolida drets més enllà del mínim europeu, de 14 setmanes ininterrompudes de permís per maternitat (permís de naixement per a la mare) establert a l’article 8 de la Directiva 92/85/CEE del Consell, de 19 d’octubre de 1992, relativa a l’aplicació de mesures per promoure la millora de la millora de la millora de la donat a llum o en període de lactància i 10 dies laborables per a l’altre progenitor (contemplat a la Directiva de 2019 a l’article 4, denominat permís per paternitat).
32 setmanes de permís de naixement i cura per a famílies monoparentals, de les quals 4 es poden gaudir fins que el fill o filla compleixi 8 anys.
Una mesura amb un alt valor social en reconèixer la situació específica de les famílies monoparentals, alineant-se amb l’article 5.8 de la Directiva, que recomana adaptar les condicions del permís a les circumstàncies particulars dels progenitors, incloses les monoparentals. Aquesta decisió, que dóna resposta a una reivindicació històrica, també està conforme amb la darrera doctrina del nostre Tribunal Constitucional.
Per poder gaudir de les últimes dues setmanes del permís per naixement (quatre en el cas de monoparentals), la Disposició Transitòria Única relativa a “aplicació a fets causants anteriors a l’entrada en vigor” d’aquest Reial decret llei estableix que serà aplicable als fets causants produïts a partir del 2 d’agost de 2024, i es pot sol·licitar a partir del mateix 2. En el cas de les persones treballadores amb filles i fills menors de 8 anys nascuts amb anterioritat al 2 d’agost de 2024.
Des de la UGT de Catalunya celebrem aquesta ampliació dels permisos, així com el caràcter retribuït dels mateixos, element fonamental per facilitar-ne l’exercici i assolir una societat corresponsable; esperant la seva futura convalidació al congrés. Tot i això, aquest avenç dóna una resposta parcial a les nostres reivindicacions sindicals.
La Directiva (UE) 2019/1158, relativa a la conciliació de la vida familiar i la vida professional dels progenitors i cuidadors, que s’hauria d’haver incorporat a l’ordenament jurídic espanyol abans de l’agost del 2022 —i la part dels quals sobre permisos retribuïts tenia com a data límit agost de 2024—, establia mínims obligatoris en matèria de permisos i la igualtat entre dones i homes a la feina. La UGT hem reclamat de manera insistent aquesta transposició i la retribució del permís parental.
Des de la UGT de Catalunya denunciem a més que el permís parental regulat a l’art. 48 bis de l’Estatut dels Treballadors i l’article 49.g de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic continua sense estar retribuït. Destaquem la utilitat d’aquest dret per a les persones treballadores i per a les famílies, ja que finalment aquest permís no se circumscriu al primer any de vida de la menor. No obstant això, ja que el permís parental ha de ser retribuït íntegrament des d’agost de 2024, exigim la retribució de les 8 setmanes de permís parental perquè aquest dret sigui efectiu i no es limiti només a les persones treballadores que s’ho puguin permetre.
Reforçar el sistema públic de cures
Considerem que les modificacions continuen sent insuficients, encara que celebrem l’aprovació del Reial decret llei. De nou, insistim en la necessitat d’ampliar drets laborals remunerats i reforçar el sistema públic de cures per atendre persones grans, dependents, amb discapacitat… i no limitar l’abordatge de les cures als menors. I per descomptat, evidenciem que encara hi ha molts supòsits que no estan previstos a la legislació laboral, així com les dificultats i obstacles presentats per les empreses per a l’exercici dels ja existents.
Insistim així mateix en la nostra demanda a la Seguretat Social perquè en les seves estadístiques semestrals sobre permisos per naixement i cura de menor de 12 mesos i excedències per cures s’incloguin les dades sobre l’exercici del permís parental, per poder avaluar-ne l’impacte de gènere ja que les estadístiques constaten que els permisos no retribuïts segueixen sent exercits majoritàriament.
Conciliar no és un luxe, sinó un dret i tenir cura també és treballar.
Des de la UGT de Catalunya hem elaborat un document amb informació comparativa de la legislació en matèria de permisos per naixement i cura del menor que podreu consultar aquí.
Podeu consultar tota la informació publicada al BOE en aquest enllaç.
