L’aprovació de l’Ingrés Mínim Vital i la seva posada immediata significarà que es començarà a protegir un col·lectiu que ara mateix està fora de la xarxa de protecció social i que no està rebent cap tipus de cobertura econòmica.
És per això que la UGT de Catalunya valora positivament aquesta mesura que és també una reclamació històrica de la nostra organització.
La crisi sanitària provocada per la propagació de la Covid-19 ens està ensenyant amb tota la cruesa que disposem d’instruments poc intensius i de molt poca cobertura per fer front a les incerteses i vulnerabilitats socials. Aquesta crisi ha fet més evidents situacions socials de vulnerabilitat amb les que ja convivíem abans de la pandèmia, com ara, les condicions de precarietat laboral caracteritzades per la temporalitat i els baixos salaris, els impediments de la ciutadania a accedir a un habitatge assequible i adequat, les dificultats de les llars per arribar a final de mes.
La declaració de l’estat d’alarma ha suposat també la posada en marxa d’una bateria de propostes que han cobert, amb més o menys limitacions, algunes de les situacions de vulnerabilitat provocades per la crisi sanitària. Però, dos mesos després, podem comprovar que hi ha col·lectius que necessiten encara cobrir les necessitats més bàsiques i que no estan rebent cap ajut ni servei procedent de la xarxa de protecció social de les administracions públiques.
Per tot plegat, aquesta renda es feia imprescindible des de l’inici de la crisi, fa ja més de dos mesos, amb la finalitat que les famílies sense ingressos comptessin amb uns recursos mínims per a viure. Des de la nostra organització i des de l’inici d’aquesta crisi, hem reclamat que es desenvolupessin mesures i es destinessin fons específics per a fer front a l’impacte social de la COVID-19 en les famílies, prioritzant les ajudes per al benestar social de les persones en risc de pobresa o exclusió social.
A l’espera de conèixer el text que finalment es publiqui al BOE, de manera general, des de la UGT de Catalunya, agafem positivament aquesta proposta, tot i que afegeix més fragmentació i complexitat al sistema de sosteniment de rendes. La nostra organització aboga per un model àgil i poc burocràtic, que permeti complementar-se amb la RGC, i que garanteixi ingressos econòmics a les diverses situacions de pobresa, les actuals i les que hi hagin passats els efectes de la pandèmia.
Tot i així, hauríem desitjat que s’hagués articulat aquest tipus de protecció en els moments inicials de la crisi sanitària, com una mesura urgent i extraordinària. A Catalunya, el mes d’abril va acabar amb gairebé 150.000 persones registrades a les oficines de treball que no cobraven prestació o subsidi per desocupació. Situació que avui segurament s’ha vist agreujada.
Esperem també que la gestió d’aquesta prestació no sigui un despropòsit i que funcioni sense cap problema la col·laboració i la coordinació entre l’administració catalana i l’estatal, ja que algunes de les persones que ara mateix estan cobrant la Renda Garantida de Ciutadania seran també perceptors de l’Ingrés Mínim Vital, i això baixarà la despesa de la Generalitat. En aquest sentit, la UGT de Catalunya reclamarà que l’estalvi econòmic per la participació dels recursos de l’Estat, s’inverteixin a ampliar la cobertura d’aquesta prestació i arribi a col·lectius que ara mateix estan fora.
Tanmateix, des de la UGT de Catalunya volem tornar a recordar que a la RGC es contempla un mecanisme de flexibilitat que si s’apliqués ja facilitaria l’accés immediat a totes les persones en situació de risc d’exclusió social. Aquest és el criteri d’excepcionalitat recollit en l’article 7.3 de la LLei de la RGC i desenvolupat a l’article 13 del Decret 55/2020 que desplega la RGC.
És per això que la UGT de Catalunya valora positivament aquesta mesura que és també una reclamació històrica de la nostra organització.
La crisi sanitària provocada per la propagació de la Covid-19 ens està ensenyant amb tota la cruesa que disposem d’instruments poc intensius i de molt poca cobertura per fer front a les incerteses i vulnerabilitats socials. Aquesta crisi ha fet més evidents situacions socials de vulnerabilitat amb les que ja convivíem abans de la pandèmia, com ara, les condicions de precarietat laboral caracteritzades per la temporalitat i els baixos salaris, els impediments de la ciutadania a accedir a un habitatge assequible i adequat, les dificultats de les llars per arribar a final de mes.
La declaració de l’estat d’alarma ha suposat també la posada en marxa d’una bateria de propostes que han cobert, amb més o menys limitacions, algunes de les situacions de vulnerabilitat provocades per la crisi sanitària. Però, dos mesos després, podem comprovar que hi ha col·lectius que necessiten encara cobrir les necessitats més bàsiques i que no estan rebent cap ajut ni servei procedent de la xarxa de protecció social de les administracions públiques.
Per tot plegat, aquesta renda es feia imprescindible des de l’inici de la crisi, fa ja més de dos mesos, amb la finalitat que les famílies sense ingressos comptessin amb uns recursos mínims per a viure. Des de la nostra organització i des de l’inici d’aquesta crisi, hem reclamat que es desenvolupessin mesures i es destinessin fons específics per a fer front a l’impacte social de la COVID-19 en les famílies, prioritzant les ajudes per al benestar social de les persones en risc de pobresa o exclusió social.
A l’espera de conèixer el text que finalment es publiqui al BOE, de manera general, des de la UGT de Catalunya, agafem positivament aquesta proposta, tot i que afegeix més fragmentació i complexitat al sistema de sosteniment de rendes. La nostra organització aboga per un model àgil i poc burocràtic, que permeti complementar-se amb la RGC, i que garanteixi ingressos econòmics a les diverses situacions de pobresa, les actuals i les que hi hagin passats els efectes de la pandèmia.
Tot i així, hauríem desitjat que s’hagués articulat aquest tipus de protecció en els moments inicials de la crisi sanitària, com una mesura urgent i extraordinària. A Catalunya, el mes d’abril va acabar amb gairebé 150.000 persones registrades a les oficines de treball que no cobraven prestació o subsidi per desocupació. Situació que avui segurament s’ha vist agreujada.
Esperem també que la gestió d’aquesta prestació no sigui un despropòsit i que funcioni sense cap problema la col·laboració i la coordinació entre l’administració catalana i l’estatal, ja que algunes de les persones que ara mateix estan cobrant la Renda Garantida de Ciutadania seran també perceptors de l’Ingrés Mínim Vital, i això baixarà la despesa de la Generalitat. En aquest sentit, la UGT de Catalunya reclamarà que l’estalvi econòmic per la participació dels recursos de l’Estat, s’inverteixin a ampliar la cobertura d’aquesta prestació i arribi a col·lectius que ara mateix estan fora.
Tanmateix, des de la UGT de Catalunya volem tornar a recordar que a la RGC es contempla un mecanisme de flexibilitat que si s’apliqués ja facilitaria l’accés immediat a totes les persones en situació de risc d’exclusió social. Aquest és el criteri d’excepcionalitat recollit en l’article 7.3 de la LLei de la RGC i desenvolupat a l’article 13 del Decret 55/2020 que desplega la RGC.
Font: Notícies de la UGT de Catalunya