 |
| Fotografia: Marta Juan |
La sequera no és un fenomen nou a Catalunya, ja que el clima Mediterrani es caracteritza per la irregularitat del règim pluviomètric al llarg de l’any, però en l’actualitat i a conseqüència de l’estat d’emergència climàtica que està patint el planeta, les pluges quan arriben, es concentren un curt període de temps, s’intensifiquen i tenen una distribució irregular en el nostre territori.
No plou massa sovint i quan plou, plou poc i de manera puntual i en molts casos les precipitacions no són en forma de pluja sinó en forma de calamarsa.
Tot i les pluges dels darrers dies, la sequera que fa mesos que arrosseguem a Catalunya persisteix. Les reserves d’aigua a Catalunya amb data de 9 d’agost del 2022 estan al 41% amb els embassaments sota mínims.
La demanda i el consum d’aigua augmenta amb les onades de calor i la pujada de les temperatures. L’activitat humana utilitza els recursos hídrics sense control, degradant-los i retornant l’aigua contaminada al medi afectant els ecosistemes, a les plantes i als animals, i a nosaltres mateixos.
La situació actual a Catalunya ve agreujada per un augment de les temperatures aquests darrers mesos d’estiu (els valors de la radiació solar del mes de juliol han estat per sobre dels normals per a l’època de l’any a Catalunya), de l’augment de la temperatura del mar (el Mediterrani assoleix una temperatura de més de 27 graus i es tropicalitza) i de les masses d’aigua dolça que afavoreixen l’evaporació de l’aigua, de la desertització del territori amb l’augment de la temperatura del sòl, l’increment dels incendis, de la seva virulència i magnitud i la pèrdua de reserves hídriques en general als aqüífers i reservoris, fent que els períodes de sequera a Catalunya comencin a ser més intensos i s’allarguin més en el temps.
Davant d’aquest panorama, l’Agència Catalana de l’Aigua ha declarat l’estat d’alerta hidrològica per sequera en 135 municipis que pertanyen a les zones de les conques internes de Catalunya situades a les comarques d’Osona, el Ripollès, l’Anoia, l’Alt Penedès, el Bages, el Berguedà, el Moianès i el Vallès Occidental. La reducció del consum d’aigua que ha establert l’ACA pels diferents usos és: un 25% en el regadiu agrícola, un 10% en els usos ramaders, un 5% en els industrials, un 30% en els recreatius que impliquin reg i un 5% per als altres usos recreatius.
 |
| Dades Gencat, 8 agost 2022. Més info: El portal de la sequera. El semàfor de la sequera. |
L’alerta hidrològica a Catalunya i les conseqüències socioeconòmiques associades.
Qualsevol període de manca de recursos hídrics i de sequera es converteix en una situació meteorològica adversa de greus repercussions a escala mediambiental i socioeconòmicament.
Les activitats humanes conjuntament amb l’increment de la temperatura atmosfèrica i el canvi de patrons de les pluges, aboquen els territoris a la desertització i la sequera.
Els cultius que no s’adapten a les possibilitats hídriques, desgasten els sòls i esgoten les reserves dels aqüífers, la sobrepastura i la ramaderia intensiva amb gran demanda d’aigua, la desforestació del territori que afecta la recàrrega dels aqüífers, els drenatges inapropiats que provoquen salinització del sol, l’ús il·legal de pous i altres activitats industrials que consumeixen aigua en el seu procés de producció o les activitats d’oci en continu creixement, incrementen la demanda d’aigua esgotant un recurs essencial per a la vida.
Des d’un punt de vista biològic, els animals i les plantes es veuen afectades d’una manera o altra per la no disponibilitat d’aigua: els ecosistemes pateixen estrès hídric, les espècies es desplacen a la recerca d’aigua, alteren els seus períodes reproductius o de creixement, afectant a curt i llarg termini a la disponibilitat de recursos per a tot l’ecosistema.
Les nefastes conseqüències de la sequera i de la manca d’aigua afecten a tots els nivells socioeconòmics, ja que, la paraula sequera ve associada tard o d’hora, a restriccions en l’ús de l’aigua per activitats agrícoles, ramaderes, industrials, lúdiques i per a la ciutadania.
Per a l’agricultura, que pateix d’una forma molt directa les conseqüències de la falta d’aigua, sobretot els cultius del cereal de secà, els productors d’arròs, d’oli i raïm i els de fruita seca, tots productes essencials en la dieta Mediterrània i de la nostra alimentació, la sequera suposa grans pèrdues econòmiques.
La ramaderia veu com les pastures disminueixen i, per tant, l’aliment per als seus animals, posant en perill els ramats i la seva subsistència.
D’altra banda, els sectors industrials i de serveis més perjudicats com els productors d’energia hidroelèctrica (la falta d’aigua als embassaments obliga a aturar la producció d’energia hidràulica), l’hoteleria, les empreses gestores de piscines, camps de golf, parcs aquàtics (grans consumidors d’elevades quantitats d’aigua) o les empreses dedicades a la jardineria, fabricants de piscines… veuen disminuïda la seva activitat davant de les restriccions en l’ús de l’aigua.
La necessitat de fer un ús racional de l’aigua no només dels usuaris consumidors sinó també de les empreses i Administracions, és una crida del Govern per a poder garantir la disponibilitat d’aigua als mesos vinents.
Tenint en compte que, amb l’activitat humana, només aprofitem veritablement un 55% de l’aigua que tenim a l’abast i que el 45% restant es perd en la xarxa de subministrament, des de la UGT de Catalunya creiem que optimitzar el consum, millorar les xarxes de distribució, així com fer un ús racional d’aquest recurs natural, equilibrant les necessitats d’aigua per a les activitats i la vida humana amb les necessitats hídriques dels ecosistemes i de l’entorn natural, és essencial per la viabilitat socioeconòmica de Catalunya.
Des de la nostra organització, fem una crida a l’ús racional de l’aigua tant de forma privada com pública, tant per part de la ciutadania, com per part de les empreses i Administracions, d’acord amb l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030, ODS 6 sobre aigua neta i sanejament, que pretén garantir l’accés a aigua potable i a instal·lacions sanitàries per part de les persones, al sanejament i la protecció i correcta gestió d’ecosistemes d’aigua dolça, essencials per a la salut humana, la sostenibilitat ambiental i la prosperitat econòmica, promovent l’ús d’aquest recurs de manera eficient, augmentant el seu reciclatge i la seva reutilització en condicions de seguretat.
Exigim a les Administracions i a les empreses la gestió sostenible així com l’ús sostenible dels recursos hídrics a Catalunya per avançar en la correcta gestió integrada, pública i participativa de l’aigua.
Demanem que les Administracions garanteixin la qualitat de l’aigua, adoptant mesures de protecció ambiental i gestionant de manera sostenible també els residus, amb la cooperació entre municipis i regions frontereres.
Reclamem que les Administracions garanteixin la qualitat i protecció dels rius, llacs, aigües subterrànies i aqüífers davant del canvi climàtic i de les sequeres que estem patint a Catalunya. I fem una crida a què els governs inverteixin en la resiliència i l’adaptació dels territoris i sectors, en enfront de les conseqüències del canvi climàtic com les sequeres perquè ningú quedi enrere en aquesta necessària transició hídrica cap a un consum més sostenible de l’aigua.
L’aigua és un bé comú tan necessari com preuat. Un recurs limitat i imprescindible per a les persones i el desenvolupament de la vida al nostre planeta.
Només amb l’ús racional dels recursos hídrics podrem garantir la nostra pròpia supervivència.
Avui més que mai, cada gota compta.
Font: Notícies de la UGT de Catalunya