La reforma de la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals, que va fer la Llei 54/2003, va crear aquesta figura preventiva per potenciar la “prevenció des de dins”davant de l’externalització dels serveis i la “prevenció de paperassa”.
Malgrat que moltes empreses creuen que la seva responsabilitat es limita a disposar d’una avaluació de riscos o a subministrar els EPI, la formació, la informació o la vigilància de la salut, i que aquí finalitza la seva obligació i el compliment de la normativa, això no és cert. El repte és precisament verificar la seva implantació i comprovar que les mesures preventives arriben efectivament als treballadors i treballadores, i que aquests les apliquen o utilitzen de forma adequada.
Malgrat que no és una figura de nova creació (com ja hem dit es va crear per la Llei 54/2003), encara trobem cert desconeixement sobre el seu paper, les seves funcions o responsabilitats. Per aquest motiu hem cregut convenient incloure aquest article dins de la nostra campanya “En compte”.
Què és un recurs preventiu?
El recurs preventiu és una o diverses persones designades per l’empresa i capacitades amb el nivell de formació adequat en prevenció de riscos laborals, que disposen dels mitjans i coneixements necessaris, i són suficients en nombre per vigilar el compliment de les activitats preventives que així ho requereixin.
La presència del recurs preventiu davant un risc o situació concreta és una mesura preventiva complementària que té com a finalitat vigilar el compliment de les activitats preventives establertes per l’empresa per a aquest risc o situació, i no podrà ser utilitzada amb la finalitat de substituir aquelles mesures de protecció que siguin preceptives. La presència d’un recurs preventiu no habilita per fer aquells treballs que estan prohibits, sigui per llei o per l’avaluació de riscos.
En quins casos és necessària la presència d’un recurs preventiu?
Els articles 32 bis de la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals i 22 bis del Reial decret 39/1997, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció, regulen els supòsits per als quals està prevista la presència d’un recurs preventiu:
a) El primer dels supòsits el trobem quan els riscos poden veure’s agreujats o modificats en el desenvolupament del procés o l’activitat, ja sigui per la concurrència d’operacions diverses que es desenvolupen de forma successiva o simultània, i fan necessari el control de l’aplicació correcta dels mètodes de treball. Aquest supòsit inclou també l’activitat executada per treballadores i treballadors aliens o subcontractes, a més de les activitats pròpies de l’empresa.
Per a l’aplicació d’aquest supòsit és necessari que es donin tres requisits:
- Concurrència simultània o successiva d’operacions o activitats.
- Possibilitat que els riscos s’agreugin o modifiquin per aquesta concurrència.
- Necessitat que es controli l’aplicació correcta dels mètodes de treball.
En tot cas, és en l’avaluació de riscos, o bé en el pla de seguretat i salut, si es tracta d’una obra de construcció, on s’han d’identificar aquells riscos que puguin veure’s agreujats o modificats per aquesta concurrència d’activitats.
b) En segon lloc, quan es duguin a terme activitats o processos que reglamentàriament siguin considerats perillosos o amb riscos especials.
Aquest supòsit està regulat pel Reial decret 604/2006, que modifica el Reial decret 39/1997, dels serveis de prevenció i ha inclòs com a activitats perilloses o amb riscos especials, els treballs amb riscos especialment greus de caiguda d’alçada, de soterrament o enfonsament, activitats que requereixen l’ús de màquines sense declaració CE de conformitat, treballs en espais confinats i treballs amb risc d’ofegament per immersió.
Igual que en l’anterior circumstància, haurà de ser l’avaluació de riscos laborals, o el pla de seguretat i salut en els supòsits d’obres en construcció, el que identifiqui aquestes tasques, determinant la presència del recurs preventiu per al seu control. No obstant això i en aquest punt, hem de recordar que el RD 1627/1997 inclou, en el seu annex II, una relació no exhaustiva de treballs que impliquen riscos especials per a la seguretat i salut a la feina que hem de tenir molt presents si estem parlant d’aquest sector o bé si el nostre centre de treball està afectat per una obra, encara que sigui temporal, per establir i sol·licitar la deguda coordinació d’activitats.
c) Finalment i en tercer lloc, serà necessària la presència del recurs preventiu quan així ho requereixi la Inspecció de Treball i Seguretat Social, quan les circumstàncies del cas en concret així ho exigeixin.
Així, i a tall d’exemple, la Inspecció podrà requerir la presència del recurs preventiu en supòsits de treballs realitzats per menors de divuit anys o per treballadors especialment sensibles o de recent incorporació durant la seva fase inicial d’ensinistrament. El requeriment de la Inspecció s’haurà de fer complint amb les exigències legalment establertes per a això (article 43 de la LPRL).
Qui ha de nomenar el recurs preventiu?
Com a norma general, i sempre que no es tracti del sector de la construcció, que disposa de normativa pròpia, podem dir que la responsabilitat de nomenar recurs preventiu recau en l’empresa o empreses que generen el risc amb la seva activitat, amb independència que siguin contractistes o subcontractistes.
En cas que aquesta situació de risc sigui creada per diferents empreses concurrents, dependrà de les característiques de concurrència i simultaneïtat del risc. Quan les activitats de les empreses concurrents són simultànies i les dues generen la situació de risc, les dues han de nomenar un recurs preventiu, els quals s’hauran de coordinar degudament.
L’única excepció a aquesta regla general la trobem quan l’activitat que genera el risc implica una operació concurrent que es fa de forma successiva, per exemple, subcontractem una empresa per fer un tractament plaguicida a la nit que afectarà els treballadors i treballadores de la nostra empresa quan comencin el seu torn de dia. En aquest cas serà la nostra empresa qui haurà de designar el recurs preventiu, malgrat no haver ocasionat el risc, ja que els procediments de treball s’hauran d’adaptar a les instruccions que ens hagi donat l’empresa aplicadora (ventilació, obertura, EPIS, etc.).
Com dèiem al començament d’aquest apartat, el sector de la construcció és una altra excepció, ja que la seva normativa específica estableix que sempre és l’empresa contractista (és a dir, la que contracta directament el promotor de l’obra), la que està obligada a designar recurs preventiu quan les circumstàncies així ho exigeixen (Disposició Addicional 14 LPRL), malgrat que en aquest sector és molt freqüent la inclusió de clàusules en els contractes amb els subcontractistes exigint també aquesta figura.
Qui pot ser recurs preventiu?
L’article 32 bis 2 de la LPRL, estableix que podrà ser designat com a recurs preventiu:
- Un o diversos treballadors/ores designats per l’empresa (figura a la qual es refereix l’article 30 de la LPRL).
- Un o diversos membres del servei de prevenció de riscos laborals propi de l’empresa.
- Un o diversos membres del servei o dels serveis de prevenció aliens concertats per l’empresa.
No obstant això, existeix una quarta possibilitat (regulada a la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals, art. 32 bis apartat quart) consistent que l’empresa “assigni” el càrrec a un dels seus treballadors, sense que formi part del servei de prevenció ni que sigui designat o nomenat com a tal d’acord amb l’article 30 de la LPRL. S’ha generat la discussió doctrinal de si aquesta figura és alternativa o complementària a la dels recursos preventius com a tals. Davant el dubte, sempre serà millor, per evitar incórrer en responsabilitats de qualsevol tipus, designar un recurs preventiu de conformitat amb alguna de les tres primeres modalitats.
És possible, en la major part dels sectors, que la persona que exerceixi el càrrec de recurs preventiu pugui també ocupar el càrrec de coordinador d’activitats preventives, si bé diferenciant entre les funcions de l’una i l’altra, perquè la seva compatibilitat ve recollida de manera expressa en l’article 13.4 del RD 171/2004, de 30 de gener, sobre coordinació d’activitats empresarials en el centre de treball. Recordem que aquesta figura és l’encarregada de gestionar la coordinació de les empreses concurrents en un mateix centre de treball, així com vetllar per la fluïdesa de l’intercanvi d’informacions entre les diferents empreses.
Aquesta compatibilitat de funcions en una mateixa persona, no obstant això, té un encaix més complicat en el sector de la construcció. Això es deu al fet que, mentre que l’article 11 del RD 171/2004 regula una relació de mitjans no exhaustius de coordinació, sense especificar el nomenament d’una persona en concret per a tal càrrec, en el sector de la construcció resulta d’aplicació el ja esmentat RD 1627/97, i en el seu article 3 determina de manera expressa que com a mitjà de coordinació s’ha de designar un/a coordinador/a de seguretat i salut durant l’execució de l’obra.
Per tant, en el sector de construcció, l’oportú serà designar sempre, d’una banda, un recurs preventiu —quan es donin les circumstàncies que motiven el seu nomenament— i d’un altre, a un coordinador de seguretat i salut.
Es poden designar com a recurs preventiu delegades i delegats de prevenció?
En el cas dels delegats i delegades de prevenció, i fins i tot no existint de manera expressa un impediment legal, el Criteri tècnic 83/2010 de la Inspecció de Treball recomana que la figura del recurs preventiu no recaigui en la mateixa persona que la del delegat de prevenció, perquè en ser aquest últim la persona encarregada de vigilar i controlar l’adequació de l’activitat preventiva de l’empresa, podria concórrer un conflicte d’interessos. No obstant això, i davant un imprevist urgent, amb caràcter excepcional i limitat, el delegat de prevenció sí que podria exercir les funcions d’un recurs preventiu.
En definitiva, i ja per acabar, podem dir que és fonamental que tant l’avaluació de riscos com el pla de seguretat de l’obra especifiquin de forma clara i exhaustiva quins riscos hi ha, quins són d’especial gravetat i quins poden veure’s agreujats per determinats factors de concurrència. Mentre que al sector de la construcció és l’empresa contractista qui té la responsabilitat de designar o assignar un recurs preventiu en l’obra, a la resta dels sectors aquesta responsabilitat recau sobre aquella empresa — o empreses — que aportin el factor de risc durant el desenvolupament de la seva activitat.
