Subscriu-te a les notícies

SUBSCRIU-TE A LES NOTICIES

2022-08-10

Catalunya abocada a les restriccions d’aigua per sequera al territori

Fotografia: Marta Juan


La sequera no és un fenomen nou a Catalunya, ja que el clima Mediterrani es caracteritza per la irregularitat del règim pluviomètric al llarg de l’any, però en l’actualitat i a conseqüència de l’estat d’emergència climàtica que està patint el planeta, les pluges quan arriben, es concentren un curt període de temps, s’intensifiquen i tenen una distribució irregular en el nostre territori.

No plou massa sovint i quan plou, plou poc i de manera puntual i en molts casos les precipitacions no són en forma de pluja sinó en forma de calamarsa.

Tot i les pluges dels darrers dies, la sequera que fa mesos que arrosseguem a Catalunya persisteix. Les reserves d’aigua a Catalunya amb data de 9 d’agost del 2022 estan al 41% amb els embassaments sota mínims.

La demanda i el consum d’aigua augmenta amb les onades de calor i la pujada de les temperatures. L’activitat humana utilitza els recursos hídrics sense control, degradant-los i retornant l’aigua contaminada al medi afectant els ecosistemes, a les plantes i als animals, i a nosaltres mateixos.

La situació actual a Catalunya ve agreujada per un augment de les temperatures aquests darrers mesos d’estiu (els valors de la radiació solar del  mes de juliol han estat per sobre dels normals per a l’època de l’any a Catalunya), de l’augment de la temperatura del mar (el Mediterrani assoleix una temperatura de més de 27 graus i es tropicalitza) i de les masses d’aigua dolça que afavoreixen l’evaporació de l’aigua, de la desertització del territori amb l’augment de la temperatura del sòl, l’increment dels incendis, de la seva virulència i magnitud i la pèrdua de reserves hídriques en general als aqüífers i reservoris, fent que els períodes de sequera a Catalunya comencin a ser més intensos i s’allarguin més en el temps.

Davant d’aquest panorama, l’Agència Catalana de l’Aigua ha declarat l’estat d’alerta hidrològica per sequera en 135 municipis que pertanyen a les zones de les conques internes de Catalunya situades a les comarques d’Osona, el Ripollès, l’Anoia, l’Alt Penedès, el Bages, el Berguedà, el Moianès i el Vallès Occidental. La reducció del consum d’aigua que ha establert l’ACA pels diferents usos és: un 25% en el regadiu agrícola, un 10% en els usos ramaders, un 5% en els industrials, un 30% en els recreatius que impliquin reg i un 5% per als altres usos recreatius.


Dades Gencat, 8 agost 2022. Més info: 
El portal de la sequera.
El semàfor de la sequera.

L’alerta hidrològica a Catalunya i les conseqüències socioeconòmiques associades.

Qualsevol període de manca de recursos hídrics i de sequera es converteix en una situació meteorològica adversa de greus repercussions a escala mediambiental i socioeconòmicament.

Les activitats humanes conjuntament amb l’increment de la temperatura atmosfèrica i el canvi de patrons de les pluges, aboquen els territoris a la desertització i la sequera.

Els cultius que no s’adapten a les possibilitats hídriques, desgasten els sòls i esgoten les reserves dels aqüífers, la sobrepastura i la ramaderia intensiva amb gran demanda d’aigua, la desforestació del territori que afecta la recàrrega dels aqüífers, els drenatges inapropiats que provoquen salinització del sol, l’ús il·legal de pous i altres activitats industrials que consumeixen aigua en el seu procés de producció o les activitats d’oci en continu creixement, incrementen la demanda d’aigua esgotant un recurs essencial per a la vida.

Des d’un punt de vista biològic, els animals i les plantes es veuen afectades d’una manera o altra per la no disponibilitat d’aigua: els ecosistemes pateixen estrès hídric, les espècies es desplacen a la recerca d’aigua, alteren els seus períodes reproductius o de creixement, afectant a curt i llarg termini a la disponibilitat de recursos per a tot l’ecosistema.

Les nefastes conseqüències de la sequera i de la manca d’aigua afecten a tots els nivells socioeconòmics, ja que, la paraula sequera ve associada tard o d’hora, a restriccions en l’ús de l’aigua per activitats agrícoles, ramaderes, industrials, lúdiques i per a la ciutadania.

Per a l’agricultura, que pateix d’una forma molt directa les conseqüències de la falta d’aigua, sobretot els cultius del cereal de secà, els productors d’arròs, d’oli i raïm i els de fruita seca, tots productes essencials en la dieta Mediterrània i de la nostra alimentació, la sequera suposa grans pèrdues econòmiques.

La ramaderia veu com les pastures disminueixen i, per tant, l’aliment per als seus animals, posant en perill els ramats i la seva subsistència.

D’altra banda, els sectors industrials i de serveis més perjudicats com els productors d’energia hidroelèctrica (la falta d’aigua als embassaments obliga a aturar la producció d’energia hidràulica), l’hoteleria, les empreses gestores de piscines, camps de golf, parcs aquàtics (grans consumidors d’elevades quantitats d’aigua) o les empreses dedicades a la jardineria, fabricants de piscines… veuen disminuïda la seva activitat davant de les restriccions en l’ús de l’aigua.

La necessitat de fer un ús racional de l’aigua no només dels usuaris consumidors sinó també de les empreses i Administracions, és una crida del Govern per a poder garantir la disponibilitat d’aigua als mesos vinents.

Tenint en compte que, amb l’activitat humana, només aprofitem veritablement un 55% de l’aigua que tenim a l’abast i que el 45% restant es perd en la xarxa de subministrament, des de la UGT de Catalunya creiem que optimitzar el consum, millorar les xarxes de distribució, així com fer un ús racional d’aquest recurs natural, equilibrant les necessitats d’aigua per a les activitats i la vida humana amb les necessitats hídriques dels ecosistemes i de l’entorn natural, és essencial per la viabilitat socioeconòmica de Catalunya.

Des de la nostra organització, fem una crida a l’ús racional de l’aigua tant de forma privada com pública, tant per part de la ciutadania, com per part de les empreses i Administracions, d’acord amb l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030, ODS 6 sobre aigua neta i sanejament, que pretén garantir l’accés a aigua potable i a instal·lacions sanitàries per part de les persones, al sanejament i la protecció i correcta gestió d’ecosistemes d’aigua dolça, essencials per a la salut humana, la sostenibilitat ambiental i la prosperitat econòmica, promovent l’ús d’aquest recurs de manera eficient, augmentant el seu reciclatge i la seva reutilització en condicions de seguretat.

Exigim a les Administracions i a les empreses la gestió sostenible així com l’ús sostenible dels recursos hídrics a Catalunya per avançar en la correcta gestió integrada, pública i participativa de l’aigua.

Demanem que les Administracions garanteixin la qualitat de l’aigua, adoptant mesures de protecció ambiental i gestionant de manera sostenible també els residus, amb la cooperació entre municipis i regions frontereres.

Reclamem que les Administracions garanteixin la qualitat i protecció dels rius, llacs, aigües subterrànies i aqüífers davant del canvi climàtic i de les sequeres que estem patint a Catalunya. I fem una crida a què els governs inverteixin en la resiliència i l’adaptació dels territoris i sectors, en enfront de les conseqüències del canvi climàtic com les sequeres perquè ningú quedi enrere en aquesta necessària transició hídrica cap a un consum més sostenible de l’aigua.

L’aigua és un bé comú tan necessari com preuat. Un recurs limitat i imprescindible per a les persones i el desenvolupament de la vida al nostre planeta.

Només amb l’ús racional dels recursos hídrics podrem garantir la nostra pròpia supervivència.

Avui més que mai, cada gota compta.


Font: Notícies de la UGT de Catalunya

2022-08-05

El paquet de mesures d’estalvi i eficiència energètica establert al RDL 14/2022 és positiu, però insuficient per a fer front a l’emergència energètica


El Govern estatal ha aprovat aquests darrers dies un Pla d’estalvi i gestió energètica en climatització amb la publicació del Reial Decret-Llei 14/2022 , d’1 d’agost, de mesures de sostenibilitat econòmica en l’àmbit del transport, en matèria de beques i ajuts a l’estudi, així com de mesures d’estalvi, eficiència energètica i de reducció de la dependència energètica del gas natural,  per a reduir el consum en el context de la guerra a Ucraïna que ha generat molta polèmica entre els usuaris i les empreses.

D’altre banda, aquest pla suposa un pas endavant per una transició energètica, necessari en l’escenari climàtic actual i el l’escassetat de recursos fòssils (carbó, petroli, etc).
Aquest Pla inclou un paquet de mesures d’estalvi, eficiència energètica i de reducció de la dependència energètica del gas natural, aprovades recentment pel Consell de Ministres per a posar en marxa l’acord polític aconseguit en la reunió del Consell Extraordinari de Ministres d’Energia de la UE, que des de la nostra organització valorem positivament però que considerem que,  només és un primer pas en la necessària transició energètica.
L’acord a Europa suposa la reducció voluntària de la demanda de gas natural del 15% entre l’1 d’agost de 2022 i el 31 de març de 2023 respecte a la mitjana del mateix període dels últims cinc anys. Reducció de la demanda de gas que, en el cas d’Espanya, estaria per sota del 7% per l’elevada seguretat de subministrament i la baixa dependència de gas rus, així com de la gran capacitat de plantes de regasificació que permeten accedir al mercat global de gas natural liquat (GNL).
En un context en el que els 27 membres de la UE han acordat reduir voluntàriament el seu consum de gas, el Govern busca minimitzar l’impacte econòmic i social d’un eventual tall de subministrament de gas rus (gràcies a l’aportació del gas natural d’Argèlia). Per això està preparant un Pla de Contingència amb mesures d’estalvi d’energia i actuacions solidàries amb la resta de la UE que es presentarà a la fi de setembre.
El paquet de mesures estableix que els edificis de l’Administració General de l’Estat, així com els immobles de les administracions públiques, establiments comercials, grans magatzems o centres comercials; espais culturals o les infraestructures destinades al transport de persones comptaran amb 7 dies ( des de dimarts 2 d’agost al 9 d’agost de 2022) per a fer efectiva una limitació en vigor fins a l’1 d’octubre de 2023 i suposarà, entre altres coses:

 

– Mantenir les temperatures de calefacció i refrigeració entre 19 i 27 graus centígrads, exhibir en cartells o pantalles les mesures obligatòries d’estalvi, i garantir una humitat en l’ambient entre el 30% i el 70%.
Diversos autors estimen que baixar el termostat de 20 a 19 Cº reduiria en un 2,9% el consum total de gas a Espanya i a més a més, suposaria un estalvi d’emissions de 2,2 milions de tones de CO2, comparable amb les emissions de tots els cotxes d’Espanya durant 10 dies (Dades de l’article Diario del Sur de Roberto Barella)
– Abans del 30 de setembre, hauran de disposar de tancaments automàtics a les portes d’accés per a impedir que es quedin obertes permanentment, o apagar l’enllumenat dels aparadors a partir de les 22.00 hores quan l’establiment estigui tancat al públic (també aplicable als edificis públics desocupats en aquest moment).
– A més, aquells immobles que hagin passat la inspecció d’eficiència energètica abans de l’1 de gener de 2021 hauran de sotmetre’s a una revisió extraordinària abans del 31 de desembre i es recomana el teletreball* en administracions públiques i grans empreses, per a estalviar en el desplaçament i el consum tèrmic dels edificis.
*Respecte al teletreball, recordem que existeix una regulació específica (RD Llei 28/2020) i per tant la seva implementació s’ha de fer atenent a aquesta norma i el seu desenvolupament a través de la negociació col·lectiva. La UGT de Catalunya ja van publicar la “Guia per implementar el teletreball”.
Aquestes mesures,  van encaminades a establir obligacions de gestió i de consum eficient dels immobles de les administracions públiques; els establiments comercials, com a grans magatzems o centres comercials; els espais culturals, com a cinemes o centres de congressos; o les infraestructures destinades al transport de persones, com a estacions i aeroports però no afecten als hospitals ni als centres educatius ni altres instal·lacions amb normativa pròpia.
– S’acceleren les contractacions del sector públic relatives a la millora energètica dels seus edificis i s’agilitzen les tramitacions de les xarxes i infraestructures elèctriques i es facilita la injecció de gasos renovables en la xarxa de gasoductes,  potenciant l’emmagatzematge i l’autoconsum.
Al 2021 Espanya va consumir 379 TWh de gas natural, dels quals el 15% corresponien a  calefacció, el 60% a indústria i el 25% a generació elèctrica mitjançant cicles combinats (Dades de l’article Diario del Sur de Roberto Barella).
– D’altra banda, la nova norma inclou també mesurades per a substituir els combustibles fòssils per renovables. Entre elles destaca l’acceleració de les tramitacions de les xarxes elèctriques, disminuint els requisits, especialment en el cas de les infraestructures de transport i de les considerades singulars, com les interconnexions entre les illes, que corresponen a Xarxa Elèctrica d’Espanya, amb 350 milions en ajudes i arrenca l’actualització del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima amb una consulta pública prèvia.
– S’habilita un procediment administratiu perquè les instal·lacions de producció de gasos renovables, com el biogàs, biometà o l’hidrogen, es puguin connectar a la xarxa de gasoductes de transport i distribució, de manera que vagin desplaçant al gas d’origen fòssil.

 

El Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) també amplia amb 100 milions addicionals el Programa d’eficiència energètica en la indústria que subvenciona millores de la tecnologia en equips i processos industrials, així com la implantació de sistemes de gestió energètica, per a reduir el consum i els costos de les empreses, augmentar la seva competitivitat, l’activitat econòmica i la creació de llocs de treball.
Aquest pla d’estalvi i gestió energètica que ve a reforçar el recollit en l’ordre PCM/466/202 de Pla de mesures d’estalvi i eficiència energètica dirigit a l’Administració General de l’Estat i entitats del sector públic estatal, amb mesures positives per què impliquen que la AGE assumeix el paper de lideratge servint com a model, però han de ser implementades amb unes altres que permetin l’accés a l’energia dels consumidors vulnerables.
Totes les mesures aprovades s’orienten a reduir el consum ràpidament ja que els canvis de comportament poden reduir la demanda de gas i petroli un 5% a curt termini  i a potenciar l’electrificació de l’economia i la reducció del consum de gas d’origen fòssil.
Per a la UGT de Catalunya es tracta d’accions essencials en la lluita contra l’emergència climàtica i imprescindibles per a aconseguir els objectius del Pacte Verd Europeu i que haurien d’haver-se adoptat fa temps per fer front a la emergència climàtica, a més de no continuar finançant a Rússia i allargar la guerra a Ucraïna però que s’han d’aplicar tenint en compte les necessitats de les empreses i de les persones treballadores i dels consumidors i consumidores, garantint una transició energètica que no deixi a ningú enrere. Amb objectius realistes i un canvi de consum i de cultura energètica orientats a millorar l’aïllament dels habitatges, edificis i empreses i descarbonitzar els sistemes de climatització per a reduir dràsticament la petjada de carboni.
 
En la lluita contra l’emergència climàtica, són necessàries accions conjuntes integradores, ambicioses i que tinguin en compte als consumidors més  vulnerables per assolir una transició energètica justa
És per aquest motiu que, més enllà de l’escenari geopolític i de la crisi dels preus de l’energia, és necessari realitzar accions conjuntes més ambicioses en la lluita contra l’emergència climàtica que condueixin,  a curt termini a la fi de la utilització dels combustibles fòssils i a un sistema energètic renovable que tingui com a prioritat l’estalvi i l’eficiència energètica.
L’acció climàtica establerta al Objectiu de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030, ODS 7 i 13, és una part important de la solució per a garantir un subministrament d’energia suficient, la seguretat i independència energètica, l’accés a l’energia, la reducció de fluctuació dels preus de l’energia i la disponibilitat de matèries primeres i altres recursos naturals avui i demà.

 

Més informació, aquí.
Font: Notícies de la UGT de Catalunya

Informe “Mujer y Tecnología” del Servicio de Estudios de la Confederació de la UGT



Podeu descarregar l’estudi, aquí.

UGT publica, l’Informe d’agost de 2022 “Mujer y Tecnología”, realitzat des del Servicio de Estudios de la Confederació de la UGT, quatre anys després de la primera edició, el seu tercer estudi sobre la situació de les dones espanyoles en els àmbits tecnològics. Un nou anàlisis que pretén pal·liar la insòlita absència de diagnòstics oficiales que expliquen la infra-representació i fortíssima discriminació que pateixen les dones en els ecosistemes tecnològics.

Com en edicions anteriors, s’analitza la situació de la dona en el context tecnològic espanyol (des de la bretxa digital a la presència en l’ocupació tecnològica, passant per la representació en la formació acadèmica relacionada amb les TIC), es quantifica la bretxa salarial de gènere, s’examina la realitat laboral diària de les tecnòlogues i, finalment, es trasllada una bateria de propostes per a reparar aquesta injustificable situació.

Entre les troballes més rellevants es confirma que les empreses espanyoles no són capaces de construir una oferta de treball atractiva per a las tecnòlogues, ja que:

  • A las tecnòlogues, en la seva primera feina, se’ls ofereix un salari menor que als seus iguals homes.
  • S’ofereix una primera feina de Direcció a homes molt més que a dones, deixant per a les dones treballs de “comptables, administratius o d’oficina”.
  • Les empreses reserven per a les enginyeres les pitjors opcions: contractes a temps parcial, de pràctiques, formació, etc. En l’àmbit de la informàtica, els contractes de caràcter fix són un 7% més per al cas dels homes.
  • Amb aquestes xifres, no és d’estranyar que un elevadíssim percentatge de dones afirmen patir discriminació per gènere i que abandonin abans, de mitjana, la carrera professional. Per exemple, el 27% de les nostres joves investigadores han patit discriminació per gènere (i més d’un 8% assetjament sexual) i quasi un 40% de les dones en llocs TIC declaren haver patit discriminació en l’últim any; per a un 86% de les joves tecnòlogues, els permisos per cura són una complicació per a desenvolupar la seva carrera que perjudica més a les dones (un 60% dels homes també ho afirma).
  • Finalment, es confirma que un 63% de les dones del sector tecnològic creu que l’ecosistema tech està fallant alhora de brindar igualtat d’oportunitats. Una opinió compartida pel 42% dels homes.

Per a tot això, la Unió General de Treballadores i Treballadors, com a Sindicat declaradament feminista, reitera la necessitat de posar en marxa contundents mesures d’acció a l’objecte d’equilibrar la presència d’homes i dones en el món tecnològic i que es relacionen al final de l’estudi, realitzat pel Servicio de Estudios de la Confederación.

Font: Notícies de la UGT de Catalunya