Com cada 28 de juny, recordem els fets de Stonewall Inn a la ciutat de Nova York, que donà origen a la jornada internacional de reivindicació dels drets i visibilització de les persones LGTBI. Cal recordar que arran d’un escorcoll policial habitual a un local del Village freqüentat, majoritàriament, per dones transsexuals i homes gais, i davant de les humiliacions que suposava, es va produir una reacció en contra que provocà uns incidents als carrers que es van perllongar durant una setmana amb disturbis contra les forces policíaques.
Per sort, anem millorant en la legislació que empara els drets de les persones LGBTI. La Llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no discriminació de Catalunya vol ser un instrument normatiu eficaç contra tota mena de discriminació que pugui patir qualsevol persona i en qualsevol àmbit, amb mesures preventives, sancionadores i reparadores d’acord amb el dret a la igualtat i a la no discriminació.
L’objectiu d’aquesta Llei és establir els principis i regular les mesures i els procediments per garantir i fer efectius el dret a la igualtat de tracte i a la no discriminació, el respecte a la dignitat humana i la protecció davant qualsevol forma, acte o conducta de discriminació per raó de naixement o lloc de naixement; procedència, nacionalitat o pertinença a una minoria nacional; raça, color de pell o ètnia; opinió política o d’altra índole; religió, conviccions o ideologia; llengua; origen cultural, nacional, ètnic o social; situació econòmica o administrativa, classe social o fortuna; sexe, orientació, identitat sexual i de gènere o expressió de gènere; ascendència; edat; fenotip, sentit de pertinença a grup ètnic; malaltia, estat serològic; discapacitat o diversitat funcional, o per qualsevol altra condició, circumstància o manifestació de la condició humana, real o atribuïda.
El passat 1 de novembre de 2020 es va fer públic el document de la Comissió Europea Estratègia per la igualtat de les persones LGBTIQ 2020-2025, un programa d’acció integral de la UE per als propers quatre anys per crear un espai de seguretat jurídica a les persones LGBTIQ a tots els estats de la Unió.
Serà essencial per a la lliure circulació de treballadores i treballadors i les seves famílies per tota la Unió Europea.
És essencial, per tant, que es trobi el màxim consens social i polític per tal de poder tirar endavant la legislació estatal perquè doni resposta a les necessitats legals de les persones LGBTIQ.
Aquests últims dies estem veient com les agressions i actes en contra de les persones LGTBI en aquest país estan proliferant amb una certa rellevància. I com a sindicat de classe que som, hem de dir ben clar i ben alt que en la nostra societat no hi tenen cabuda. El nostre rebuig i condemna més enèrgic davant aquests fets, a la vegada que la nostra solidaritat i suport a les persones LGTBI.
La nostra contribució en l’àmbit laboral, per avançar cap a la diversitat plena, es tradueix en fets concrets, i d’aquí la nostra feina i agraïment a les nostres delegades i delegats que estan als centres de treball donant suport i fent costat a les persones LGTBI que així ho desitgen. És per aquest motiu que, com sempre, estem treballant en informes, estudis, enquestes i eines, que ens ajuden dia a dia a sensibilitzar, informar i formar el conjunt de les persones que estan a les empreses i centres de treball.
La UGT de Catalunya ha presentat aquest any, en el marc de la commemoració del DiaMundial contra la LGTBI-fòbia del 17 de maig, els resultats del projecte “ACTUA II – Diversitat LGTBI al centre de treball”. Aquest projecte es va iniciar l’any 2018 (ACTUA I), i va néixer de la necessitat de conèixer la realitat que viuen totes les persones LGTBI en les empreses, ja que sabem que encara són moltes les discriminacions que pateixen. L’enquesta del 2018 anava dirigida a les nostres delegades i delegats, però aquesta vegada hem elaborat i difós l’enquesta amb l’objectiu d’arribar a treballadores i treballadors en general. La finalitat és conèixer de primera mà el dia a dia en el centre de treball, bé com a persona LGTBI, o com a persona heterosexual, que des de la seva experiència quotidiana dona l’opinió per poder detectar, treballar i fer front activament a qualsevol forma de discriminació i millorar les condicions i la inclusió de les persones LGTBI.
Entre els principals punts que extraiem de l’enquesta, en què hi han participat 671 persones de manera anònima, destaquem:
– Encara avui en dia l’àmbit laboral és el més hostil per fer visible l’orientació sexual, ja que qualsevol causa pot afectar la pèrdua de la feina, perdre amics dins del centre de treball, i perjudicar o anul·lar qualsevol mena de promoció laboral encara que es tinguin més coneixements més experiència, o es tingui més capacitat o millor preparació per desenvolupar la feina. El 28,7% de les persones LGTBI enquestades amaga la seva orientació sexual a la feina.
– En El 36,2% de les respostes apunten al fet que no troben l’entorn laboral segur tant per manifestar la seva orientació sexual com la seva identitat de gènere, en ambdós casos. I un 39,9% no explica i amaga anècdotes sobre les seves relacions afectives.
– El 25% aproximadament han patit una o diverses vegades alguna forma d’assetjament o discriminació en el seu entorn laboral per la seva condició de persona LGTBI. El 9% afirma que han patit una vegada l’assetjament o discriminacions, un 8% contesta que les ha patit més de 5 vegades i un 7,4% entre 2 i 5 vegades. I un 61,1% admet que cap persona s’ha posicionat a favor seu en conèixer aquest assetjament o discriminació.
– Les respostes que donen treballadores i treballadors LGTBI quant a la visibilització de la seva orientació sexual segons de quin àmbit es tracti, veiem que el percentatge més alt que amaguen la seva orientació es dona en l’àmbit laboral amb un 28,7%, seguit d’un 15,4% d’ocultació en l’àmbit familiar i d’un 11,7 en l’àmbit social.
– El 6,9% contesta que els han rebutjat en una entrevista de feina per la seva orientació sexual, i el 5,9% per causa de la seva identitat de gènere.
– Un 67,5% de les persones enquestades tenen coneixement que a l’empresa hi ha treballadores i treballadors LGTBI, el 23% no ho saben i un 9,5% declara que creu que sí.
– Un 35,3% de les persones enquestades reconeix haver sentit comentaris, presenciat o haver estat coneixedor o coneixedora d’actituds despectives o fets discriminatoris (bromes, insults, mobbing laboral, etc.) cap a persones LGTBI al seu centre de treball per part d’altres persones, en els darrers cinc anys. La broma és la discriminació més identificada entre les persones enquestades: El 89,1% de les discriminacions percebudes són bromes, el 19,4% insults, i el 4,2% assetjament sexual o per raó de sexe, el 8,1 de mobbing laboral (assetjament psicològic) un 0,7 de violència física i un 12,7% no especifica el tipus de discriminació. La broma és la discriminació més identificada i habitual en el lloc de treball cap a les persones LGTBI, per tant, això també revela que és una actitud discriminatòria generalitzada i tolerada.
– Quant a l’autoria d’aquestes actituds o accions, en un 83,3% dels casos van ser companys/es de feina, un 24,2% provenien de persones amb càrrecs jeràrquics superiors, un 3,3% de personal a càrrec de les persones LGTBI i un 23,4% d’actituds despectives i/o discriminatòries provenien de personal extern a l’empresa, com ara el personal d’empreses proveïdores, clientela, usuaris/àries, etc. (cal apuntar que la suma de totes les respostes no és un 100%, ja que es podia marcar més d’una opció).
– Respecte al nombre de denúncies efectuades a l’empresa en els darrers cinc anys a l’empresa per comportaments d’assetjament per raó d’orientació sexual o identitat de gènere, un 72,9% de les persones enquestades diu que no n’ha tingut coneixement, un 23,4% no ho sap, un 2,5% diu que hi ha hagut 1 denúncia, un 0,6% entre 2 i 5 denúncies i un 0,6% diu que més de 5 denúncies. Veiem doncs que la realitat no ha canviat gens en els darrers temps, encara avui dia es denuncia molt poc.
L’objectiu final és, en la mesura del possible, millorar les condicions de treball de les persones LGTBI a la feina, prevenir i saber actuar davant les discriminacions, així com sensibilitzar tant delegades com delegats perquè a través d’elles, s’influeixi i es negociïn amb les direccions empresarials polítiques sobre la prevenció i lluita contra la discriminació LGTBI a les empreses. I d’altra banda, conèixer l’entorn laboral de les persones LGTBI de la mà de totes les persones treballadores que viuen el dia a dia en el centre de treball.
També, en el marc de la commemoració d’aquest Dia Internacional de l’Orgull LGTBI, presentem l’actualització del Glossari bàsic de termes LGTBIQ elaborat pel Servei Lingüístic, el Grup UGT-LGTBI i la Secretaria d’Igualtat i Formació de la UGT de Catalunya. Considerem que en la defensa dels drets laborals és essencial tenir mots que facin referència a totes les situacions i condicions en què les persones ens podem trobar al lloc de treball. Amb aquest glossari ens fem nostres més d’un centenar de paraules que s’han anat incorporant en la societat —i ara en el vocabulari sindical—, moltes de les quals permeten designar les situacions de desigualtat a les empreses. Les hem de donar a conèixer i divulgar, perquè sense termes adequats que aportin precisió no es poden defensar drets, ni reivindicar canvis, ni lluitar contra totes i cadascuna de les discriminacions per raó d’orientació sexual, identitat i expressió de gènere al món laboral.
Finalment, posem en relleu l’aprovació per unanimitat de la creació de l’Àrea d’acció LGBTI de la Unió General de Treballadores i Treballadors per la defensa dels drets de lesbianes, gais, homes i dones trans i intersexuals, que va tenir lloc en el marc del 43è Congrés Confederal celebrat a València el maig passat. Una aposta clara del compromís del nostre sindicat amb la defensa de tots els drets dels treballadors i treballadores.
