Aquesta anàlisi té per objecte valorar les conseqüències que es deriven de la recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) d’11 de juliol de 2018, dictada en l’assumpte C-67/17 i la posterior aplicació d’aquesta doctrina per part del Tribunal Suprem en la sentència número 873/2018 de 27 de setembre, totes dues sobre les conseqüències de l’anomenada subrogació convencional en relació amb la Directiva europea 2001/23 i l’article 44 de l’Estatut dels treballadors.
Són molts els convenis col·lectius sectorials en els quals es preveu la subrogació del personal per canvi de l’empresa que té adjudicat el contracte de prestació de serveis. Aquest tipus de subrogació està prevista tant per a activitats en què el servei suposa, quasi exclusivament, la utilització de mà d’obra (neteja, seguretat, monitors de menjador escolar, etc.) com en aquells altres en què, a més de la mà d’obra, també s’utilitzen mitjans materials imprescindibles per dur a terme l’activitat (neteja viària, determinats serveis de restauració, etc.).
(...)
En resum, haurem de pensar que no podem creure que, quan la subrogació es produeixi per imperatiu del conveni col·lectiu, en els casos d’activitats desmaterialitzades, s’aplicarà sense més ni més el règim de drets i garanties de la successió empresarial de la Directiva 2001/23 i de l’article 44 de l’ET, sinó que haurem de valorar en cada cas que la transmissió de mà d’obra compleix aquests requisits, quantitatius i qualitatius, dels treballadors traspassats, per considerar-la suficient com una transmissió d’«entitat econòmica essencial».
Lluis Moya Soler (advocat Gj-UGT)
En resum, haurem de pensar que no podem creure que, quan la subrogació es produeixi per imperatiu del conveni col·lectiu, en els casos d’activitats desmaterialitzades, s’aplicarà sense més ni més el règim de drets i garanties de la successió empresarial de la Directiva 2001/23 i de l’article 44 de l’ET, sinó que haurem de valorar en cada cas que la transmissió de mà d’obra compleix aquests requisits, quantitatius i qualitatius, dels treballadors traspassats, per considerar-la suficient com una transmissió d’«entitat econòmica essencial».
Lluis Moya Soler (advocat Gj-UGT)
Font: Notícies de la UGT de Catalunya